5. VISIÓ DEL PAGÈS

Ens trobem en una finca familiar des de fa centenars d’anys i sempre l’han treballada els que hi han viscut. Durant aquesta ultima època l’ha treballat el meu avi. D’aquesta manera ell té unes arrels molt fortes amb la masia i  aquestes terres, i no veu igual una reestructuració d’aquesta magnitud que com la veiem els que la tirem endavant actualment. Des que  va deixar de treballar-la ell directament,  hi han hagut quatre rabassers. I fins aquest últim no ha funcionat la cosa gaire bé. Bàsicament perquè el sistema tradicional ja està obsolet i s’ha fet necessari introduir millores. Per aquest motiu he cregut convenient afegir una entrevista amb el que l’ha treballat quasi 60 anys, per poder veure què en pensa sobre el tema.

Què en penses de la finca de Mas Palau, és a dir de la teva? Bé, és molta cosa, jo l’havia treballat amb la mula, tirant l’adob a mà, a grapats o carregant a l’esquena les màquines d’ensulfatar de llautó. Ja he fet prou el ruc. No té res a veure l’abans amb  l’ara. Tot ha avançat molt, massa, no s’assembla en res pràcticament. Té molt de valor per mi, és normal, m’hi he passat tota la vida.

Sap greu veure com es reestructura a l’engròs unes terres que conservaven l’escènica de molts anys d’antiguitat? Ni me’n sap ni no me’n sap, si fos per plantar pins diria que és una mala inversió o que és una tonteria però és per fer camps de vinya més grans, més bons, profitosos. S’ha d’aprofitar, ja que abans no es podia fer, et passaves dos mesos amb una màquina i no aplanaves res.

Principals diferències entre abans i ara? Abans havies de collir els raïms d’un en un i ara tots a màquina. Més feina i més mà d’obra abans que ara. No s’assembla en res. Abans es feien marges, perquè l’aigua no fes rases. Ara es treuen perquè l’aigua passi pel mig (ironia). Tot és diferent, més mecanitzat tot el procés. 

I en l’àmbit econòmic, els diners gastats en comparació entre els dos temps? Molt de canvi, tan gros que va de 0 a 100 i el 100 el pots canviar afegint-li dos zeros darrere. Que anirà més bé, sembla que sí, però ja ho veurem, vaja. Són masses els diners que s’hi porten gastats en molt poc temps.

Què vols dir, no et sembla bé que es facin replantacions costin el que costin? Sí que em sembla bé però són molts diners, sobretot en maquinària. Almenys quan treballava jo no ho pagàvem en metàl·lic, per dir-ho d’alguna manera, anàvem tots els que érem per allà, fèiem el que convingués i després tots a dinar. Pràcticament només et gastaves el que necessitessis per fer la feina, si eren ceps, ceps, o si era adob per la vinya, només adob. Tot això fins no fa pas tant encara era així.

Tenies gent a sou treballant la terra? Llogava poc o molt uns quants jornals. Ara també es lloguen jornals, el que passa és que si no es controlen no fan feina.

Tu els controlaves?  Ens controlàvem junts, treballàvem a la mateixa parada, però pocs jornals havia pagat. Treballava més jo sol que dos de junts. Quan érem dos sempre s’havia de parar per xerrar o per  beure un refresc, anar a  dinar o ves a saber, en canvi quan anava jo sol, anava fent i no parava tant, només a dormir o menjar.

Si la seguissis treballant tu, haguessis fet el pas de reestructurar-la d’aquesta forma? Sí, però com que no s’hagués arribat a l’extrem de deixar-la pràcticament descuidada no hagués calgut fer el que s’ha de fer ara.  

T’agradaria poder-la tornar a treballar? No hi he pensat mai, perquè ja no puc. Quan soc al llit crec que ho faria tot i quan em llevo dic, en què pensaves cap de ruc... La finca es pot reestructurar però jo no.

Què en penses de  tots els que han treballat la finca com a rabassaires des de que la vas deixar de portar tu? Que han anat de mal en pitjor, per això està així. Massa exagerat el que s’està fent ara, encara que pugui anar bé. Tots venen amb bones intencions. Les ganes hi són i els bons propòsits també però un cop s’hi troben i veuen que porten la finca d’aquest, la de l’altre i la seva, no donen a l’abast. També hi ha els treballadors a sou que més d’un cop els he trobat ajaguts a la vora de la vinya, sota l’ombra descansant. Així no pot anar bé res. Un bon pagès com a molt pot portar unes 30 o 40 ha de vinya, és l’única forma de tenir-ho tot controlat.