RECUPERACIÓ D'UNA FINCA AGRÍCOLA
FRANCESC FERNÁNDEZ FIGUERAS
2n BATXILLERAT A
INS. ALT PENEDÈS
2014-2015
JUAN ORTEGA
diumenge, 21 de desembre del 2014
dimecres, 10 de desembre del 2014
5. VISIÓ DEL PAGÈS
Ens trobem en una finca familiar des de
fa centenars d’anys i sempre l’han treballada els que hi han viscut. Durant
aquesta ultima època l’ha treballat el meu avi. D’aquesta manera ell té unes
arrels molt fortes amb la masia i aquestes terres, i no veu igual una
reestructuració d’aquesta magnitud que com la veiem els que la tirem endavant
actualment. Des que va deixar de treballar-la ell directament, hi
han hagut quatre rabassers. I fins aquest últim no ha funcionat la cosa gaire
bé. Bàsicament perquè el sistema tradicional ja està obsolet i s’ha fet
necessari introduir millores. Per aquest motiu he cregut convenient afegir una
entrevista amb el que l’ha treballat quasi 60 anys, per poder veure què en
pensa sobre el tema.
Què en penses de la finca de Mas Palau,
és a dir de la teva? Bé, és molta cosa, jo l’havia treballat amb la mula,
tirant l’adob a mà, a grapats o carregant a l’esquena les màquines d’ensulfatar
de llautó. Ja he fet prou el ruc. No té res a veure l’abans amb l’ara.
Tot ha avançat molt, massa, no s’assembla en res pràcticament. Té molt de valor
per mi, és normal, m’hi he passat tota la vida.
Sap greu veure com es reestructura a
l’engròs unes terres que conservaven l’escènica de molts anys
d’antiguitat? Ni me’n sap ni no me’n sap, si fos per plantar pins diria que és una mala
inversió o que és una tonteria però és per fer camps de vinya més grans, més
bons, profitosos. S’ha d’aprofitar, ja que abans no es podia fer, et passaves
dos mesos amb una màquina i no aplanaves res.
Principals diferències entre abans i
ara? Abans havies de collir els raïms d’un en un i ara tots a màquina. Més feina
i més mà d’obra abans que ara. No s’assembla en res. Abans es feien marges,
perquè l’aigua no fes rases. Ara es treuen perquè l’aigua passi pel mig
(ironia). Tot és diferent, més mecanitzat tot el procés.
I en l’àmbit econòmic, els diners gastats
en comparació entre els dos temps? Molt de canvi, tan gros que va de 0 a
100 i el 100 el pots canviar afegint-li dos zeros darrere. Que anirà més bé,
sembla que sí, però ja ho veurem, vaja. Són masses els diners que s’hi porten
gastats en molt poc temps.
Què vols dir, no et sembla bé que es
facin replantacions costin el que costin? Sí que em sembla bé
però són molts diners, sobretot en maquinària. Almenys quan treballava jo no ho
pagàvem en metàl·lic, per dir-ho d’alguna manera, anàvem tots els que érem per
allà, fèiem el que convingués i després tots a dinar. Pràcticament només et
gastaves el que necessitessis per fer la feina, si eren ceps, ceps, o si era
adob per la vinya, només adob. Tot això fins no fa pas tant encara era així.
Tenies gent a sou treballant la
terra? Llogava poc o molt uns quants jornals. Ara també es lloguen jornals, el que
passa és que si no es controlen no fan feina.
Tu els controlaves? Ens controlàvem
junts, treballàvem a la mateixa parada, però pocs jornals havia pagat. Treballava
més jo sol que dos de junts. Quan érem dos sempre s’havia de parar per xerrar o
per beure un refresc, anar a dinar o ves a saber, en canvi quan
anava jo sol, anava fent i no parava tant, només a dormir o menjar.
Si la seguissis treballant tu, haguessis
fet el pas de reestructurar-la d’aquesta forma? Sí, però com que no
s’hagués arribat a l’extrem de deixar-la pràcticament descuidada no hagués
calgut fer el que s’ha de fer ara.
T’agradaria poder-la tornar a
treballar? No hi he pensat mai, perquè ja no puc. Quan soc al llit crec que ho faria
tot i quan em llevo dic, en què pensaves cap de ruc... La finca es pot
reestructurar però jo no.
Què en penses de tots els que han
treballat la finca com a rabassaires des de que la vas deixar de portar tu? Que han anat de mal en
pitjor, per això està així. Massa exagerat el que s’està fent ara, encara que
pugui anar bé. Tots venen amb bones intencions. Les ganes hi són i els bons
propòsits també però un cop s’hi troben i veuen que porten la finca d’aquest, la
de l’altre i la seva, no donen a l’abast. També hi ha els treballadors a sou
que més d’un cop els he trobat ajaguts a la vora de la vinya, sota l’ombra
descansant. Així no pot anar bé res. Un bon pagès com a molt pot portar unes 30
o 40 ha de vinya, és l’única forma de tenir-ho tot controlat.
1. INTRODUCCIÓ
A l’escollir de què fer el TREC em van
venir moltes idees al cap, totes relacionades amb una finca agrícola, la de Mas
Palau. Finalment, de les diferents opcions possibles, vaig decidir fer un
projecte centrat en la recuperació de la vinya.
La finca coneguda amb el nom de Mas
Palau és un terreny familiar que des de fa molts anys engloba una masia del
segle XVII, bosc i conreus. Té al voltant d’unes 170 hectàrees, de les
quals, unes 35 són conreables. Està situada a l’Alt Camp, en el terme municipal
d’Aiguamúrcia, a 1 km d’un poblet que es diu Albà. Des de fa dues generacions
no s’hi viu, i els canvis que s’han produït en els últims vint anys com són la
tecnificació dels treballs, l’explotació indirecta mitjançant rabassers i la desvinculació
familiar de la vida rural, han contribuït a que tota la finca, en general, hagi
sofert un procés de decadència.
Avui en dia, la majoria de pagesos,
viticultors, gent que es dedica a treballar conreus, ha canviat la mentalitat
de treball en les explotacions agrícoles. Es busca rendibilitzar al màxim
diversificant les formes de generar ingressos: elaboració pròpia del vi,
enoturisme, allotjament rural,... I el sector de l’explotació agrària
pròpiament, ja no és concebible sense que reuneixi les condicions estructurals
que facilitin unes formes de treball mecanitzades. Per això primer cal adequar
el que tenim, fer canvis en l’estructura del terreny. Les petites parcel·les ja
no són rendibles i s’han de convertir en extensions aptes per introduir les
noves tecnologies de treball. Convertim la particularitat en generalitat, i
això facilita la feina als explotadors. Però també es perd l’estètica de les
finques familiars, amb les seves paradetes separades per marges aixecats pedra
a pedra, i les seves plantacions desiguals, que se sotmetien a les exigències
del paisatge. Ara és el paisatge el que se sotmet a les necessitats del
viticultor i aquest reclama l’eficiència a qualsevol preu.
L’objectiu d’aquest treball és elaborar
un projecte de reestructuració de l’explotació agrícola de la finca. Per això
inclourà tota la informació, pas a pas, de com s’ha de dur a terme aquesta
tasca. Veurem el funcionament de la vinya, les característiques d’una finca
concreta, les possibilitats de fer-hi canvis estructurals, el cost econòmic, i
per últim la visió d’un pagès vinculat a la finca, que la coneix pam a pam, i
que és el testimoni dels canvis a que han sotmès l’explotació de la terra.
Les principals fonts d’informació han
estat extretes d’internet i de la facultat d’enologia de l’URV de Tarragona.
També hi ha informació obtinguda de testimonis en contacte directe amb el món
de l’explotació vitivinícola i de jornades tècniques de formació.
Per altra banda, a mida que s’ha anat
creant el treball, s’ha anat penjant la informació i els documents elaborats en
un bloc, ja que aquesta era la meva principal via de comunicació amb el
tutor.
7. CONCLUSIÓ
L’objectiu
del treball era conèixer com reestructurar una finca agrícola i dissenyar un
procés per etapes. Tal com he explicat a la introducció, dur-ho a terme
comporta assumir un elevat cost econòmic i buscar assessorament per tal
d’adquirir coneixements sobre les particularitats de la finca en concret
que ajudin a fer rendible l’esforç.
Sempre
m’ha agradat dissenyar, pensar com seria una finca perfecta. La perfecció no
existeix però mica en mica t’hi pots apropar. Aquest treball m’ha servit per
introduir-me en el món de la viticultura, una professió que en els darrers anys
ha agafat una consistència diferent i a la que segurament m’acabaré dedicant.
Durant l’elaboració d’aquest projecte, el contacte amb persones properes al món
de la vinya m’ha fet adonar de les diferències entre les formes de treballar
actuals i les de fa no tants anys. Ara es necessita més planificació, més
coneixements teòrics, bàsicament perquè és un món que s’ha complicat molt i ja
no pot abastar tot el procés una mateixa persona: gestionar, treballar,...
Va
ser difícil l’inici, ja que la recerca d’informació no va ser senzilla. A
internet només trobava apartats o molt generals o massa específics. Em vaig
posar en contacte amb l’actual rabasser de la finca, que és el que ha iniciat
el procés de reestructuració. També vaig parlar amb el meu avi, actual
propietari de la finca i el qui més la coneix. La font d’informació que m’ha
ajudat més van ser els documents de viticultura facilitats per la facultat
d’enologia de la URV.
M’ha
motivat també el fet que la reestructuració d’aquesta finca és un projecte real
que ja hem començat a realitzar, i que ara ja en coneixem una mica millor el
camí a seguir per aconseguir que en el futur es recuperi la productivitat de la
vinya i s’aconsegueixi una bona qualitat.
És
un procés a finalitzar a mig termini, i que un cop controlat potser permetrà
pensar en altres feines possibles, com poden ser l’elaboració del propi vi, tal
com es feia abans.
dimarts, 9 de desembre del 2014
6. JORNADA TÈCNICA
Els sòls i les decisions en la plantació de vinya
No fa massa es va publicar a internet una jornada
tècnica sobre els sòls i les decisions en la plantació de la vinya. Se’n han
fet i se’n faran vàries d’iguals a diferents poblacions on la vinya és
protagonista com per exemple Montblanc, Aiguamúrcia o Sant Jaume dels Domenys.
La jornada estava pensada per conèixer el sòl i la
vinya conscienciant d’aquesta forma a la gent perquè no plantés sense saber que
s’hi jugaven realment: la correcta producció de la nostra vinya durant els
pròxims 20 anys.
El programa constava de quatre actes. El primer era
conèixer el sòl i ens explicaven com interpretar els mapes de sòls i la presa
de mostres. En el segon, vam veure els paràmetres d’una analítica de sòls i
saber-los interpretar com en l’anterior xerrada. El tercer tractava de la presa
de decisions sobre la preparació i millores del sòl, portaempelts i varietats.
En l’últim acte ens vam desplaçar al camp i vam veure com s’obria una cala al
terra i la interpretació del seu perfil.
dilluns, 8 de desembre del 2014
4. REESTRUCTURACIÓ: PROCESSOS DE REPLANTACIÓ
Per
solucionar tots els dèficits que ja hem vist, prepararem vinya a vinya perquè
torni a ser una finca rendible. És un treball molt laboriós i d’un cost
econòmic elevat. La durem a terme reestructurant-la per anys fent així que
sigui més senzill, més beneficiós pel sòl i les despeses econòmiques
repartides.
Des de fa uns anys ja, la Generalitat de
Catalunya dóna subvencions als pagesos que realitzen processos com poden ser arrencar
una vinya, plantar-ne una altra de nova, moviments de terra, etc.
Des
del punt de vista d’aquest treball volem conèixer el cost econòmic real de la
reestructuració agrícola, és a dir, sense ajuts de les subvencions. Així ens
n’adonarem realment del cost que suposa i de que sense els ajuts seria un
treball inviable per molts agricultors.
Una
replantació de vinya comporta molts aspectes. Principalment les decisions a
prendre tenen relació amb tres factors principals: el clima, el relleu i el
sòl. A partir d’aquí adequarem cada vinya perquè produeixi al voltant de 8000kg/ha.
Per això tindrem en compte també com treballarem la vinya.
Les
replantacions seran un procés mecanitzat ja que el treball no serà ni la meitat
de laboriós que si fos manual. Mecanitzarem la producció de les vinyes.
Començarem
per la zona Oest de la finca avançant cap a l’esquerre fins arribar a la zona
Est. Per any replantarem al voltant de 6ha. Fent un càlcul aproximat, sabent
que quasi el 50% de les hectàrees estan per replantar, el 2020 podríem donar el
procés per acabat.
Per
fer qualsevol replantació s’han de demanar tres permisos a la DAR (Departament
d’Agricultura Alimentació i Acció Rural). El primer és la sol·licitud d’arrancada
de la vinya, el segon és el permís de plantació i el tercer és la declaració de
la collita, que no es demana sinó que l’entreguis.
Les
vinyes que reconduïm les treballarem igual que les vinyes joves a partir dels 4
anys, que serà com s’explica al inici.
Dins
de cada reestructuració la preparació del terreny (excepte els moviments de
terra) i el procés de plantació seran iguals en cada cas mentre que el disseny
de plantació serà semblant. Pel que fa la tria del portaempelt i la varietat
seran diferents en cada vinya ja que dependrà del tipus de sòl i la ubicació
concreta de la parcel·la. El cost econòmic evidentment no tindrà res a veure en
cada vinya. Per tant per no repetir el mateix molts vegades només hi serà a la
primera reestructuració.
PROCESSOS DE REPLANTACIÓ 2014
En
aquest any iniciem el període de recuperació de la finca. Començarem com ja hem
dit per la zona oest, és a dir, les vinyes 2, 3, 8, 9 i 10 que juntes sumen
3,8ha. Aquestes les agruparem en dues reestructuracions: la vinya 2 i 3, i la
vinya 8, 9 i 10. Es començaran el 2014 i s’acabaran el 2017.
PRIMERA REESTRUCTURACIÓ
Ubicació:
Es
planteja en les parcel·les 2 i 3.
Les
dues parades les trobem situades entre el bosc i una riera per on es drena
l’aigua de la meitat oest de la finca. Tenim dues entrades de fàcil accés amb
la maquinària: les dues situades en el camí del Mas d’en Palau a Vila-rodona.
No hi ha gairebé pendent, fet que ens provoca que el drenatge d’aigües sigui
correcte. En total són 1,09ha.
Preparació
del terreny:
El
primer que cal fer és arrencar les dues parades de vinya amb una Bulldocer D6.
Aleshores apilar tots els ceps amb la màquina i cremar-los per tal de què no
propaguin cap infecció a altres vinyes. Un cop fet, amb la Bulldocer unirem les
dues parcel·les traient el petit bancal que trobem al mig. Anivellarem els dos
camps produint que hi hagi una lleugera pendent en direcció nord-oest i farem
una petita rasa a la cara nord que provocarà l’evacuació d’aigües a la riera,
tot desembocant a l’extrem de la punta nord-oest. Despedregarem el camp per
deixar-lo en bones condicions de treball.
Com
que teníem vinya plantada anteriorment hem de desinfectar la parcel·la nova i
ho fem sense l’aplicació de productes químics subsolant un cop durant l’estiu
del 2014 a 1m de profunditat i deixant la terra en repòs durant 4 anys seguits.
El subsolat produirà l’eliminació de les arrels més fondes de l’antiga vinya i
oxigenarà la terra provocant també una capa més profunda i la homogeneïtzació del
sòl. Durant els dos anys següents llaurarem un cop cada tardor per així també
anar oxigenant una mica el sòl i aportar-hi la coberta vegetal espontània que
s’ha format durant l’any, incorporant així el MO. A la tardor del 2017
realitzarem un adobat de fons a la vinya i a principis de 2018 plantarem ja la
vinya.
Tria
del portaempelt i la varietat:
Un
cop hem preparat correctament el terreny és l’hora de decidir quina varietat i
portaempelt són els adients segons el clima i el tipus de terra que tenim en
aquella parcel·la.
Tota
aquella zona (fondo del prat) esta plantada de macabeu, i les dues parades més
properes han produït per sobre de la mitjana de la finca. Això significa que és
una varietat que li agrada a aquell terreny i s’hi adaptarà bé. El macabeu produeix
molts kg i es verema ben d’hora ja que si plou un cop el fruit ja ha madurat
se’ns podrirà la collita.
És
una zona que presenta certa humitat donat que està situada en una zona obaga,
per tant triarem un portaempelt resistent a una certa humitat i resistent també
als nematodes ja que anteriorment hi havia plantada vinya. El seu pH és
moderadament bàsic, per tant no és un sòl salí i no ens haurem de preocupar per
aquest aspecte. El portaempelt més adequat és l’SO4 ja és molt resistent als
nematodes, resisteix bé la humitat i avança la maduració, fet que evitarà també
que les pluges d’inicis de estiu-tardor afectin el cep.
Aquests
ceps ja empeltats es venen en vivers i s’han de demanar com a mínim amb un any
d’anticipació perquè si no et pots trobar que no tens la varietat i el
portaempelt que necessites.
Disseny
de plantació:
Densitat
de plantació: El macabeu és una varietat vigorosa que junt amb el portaempelt
encara ho afavoreix més. Els règims pluviomètrics es troben al voltant de 550mm
l’any i el terreny franco-argilós on ens trobem permet una certa quantitat
d’aigua al sòl. La poda, per tal de que la producció no sigui excessiva i el
raïm perdi qualitat, serà de reducció.
El
marc de plantació serà de 2,75m × 1,2m i la superfície per cada cep serà de 3,3m²
Les fileres tindran una
orientació est-oest una mica girades cap al sud i seran paral·leles a la fila
de màxima longitud.
Plantació:
Abans
de plantar la vinya haurem fet ja tot el procés descrit anteriorment. Aleshores
es farà el marcatge de la primera línia de plantació i començarem a plantar. Ho
farem amb el sistema d’una màquina contínua amb làser integrat, que vol dir que
només cal que marquis la primera filera i la resta les planta paral·leles.
Aquesta màquina té un rendiment d’aproximadament 1.500ceps/h. Això significa
que amb 2 hores tindrem la vinya plantada.
La
planta començarà a produir correctament quan tingui 4 anys. Fins aleshores
eliminarem qualsevol tipus de competència que pugui tenir el cep, per això no
deixarem cap coberta vegetal. A cada primavera dels 4 anys següents llaurarem
la parcel·la una vegada per airejar-la i introduir el MO que hi hagi a la
superfície. No adobarem la terra, ja que al ser plantes tant joves els hi
podríem causar danys, i n’han de tenir prou amb l’adobat de fons previ a la
plantació. Realitzarem una poda de formació durant aquests 4 anys fent així que
la planta adopti una forma i una solidesa primordial per viure correctament.
Cost
econòmic de la replantació:
És
un cost bastant aproximat encara que pot variar algun preu de la mà d’obra.
CONCEPTE
|
PREU
|
TOTAL
|
Movim. de terra
|
Reposició de terres: 1.325€ + 10% IVA
|
1.458€
|
Ceps
|
Macabeu/SO4:
Unitat= 1,20€ Total= 3.628€ + 10% IVA
|
4.344,8€
|
Plantació: 750€/ha
|
||
Arrencada,
adobament, subsolat i despedregat
|
420€/ha + 450€/ha + 350€/ha +
390€/ha
|
1.771€
|
Emparrat
|
3.500€/ha: material + mà d’obra
|
3.850€
|
TOTAL:11.424€
|
||
Subscriure's a:
Missatges (Atom)