3. ESTUDI DE LA FINCA (MAS PALAU)

UBICACIÓ

La finca en estudi la situem al nord-est de la província de Tarragona. Està dins la comarca de l’Alt Camp, més concretament al municipi d’Aiguamúrcia. Dins del municipi, la finca, està situada a la zona central lleugerament desplaçada al sud.

En general a l’Alt Camp podem parlar d’un clima Mediterrani caracteritzat per la proximitat del mar. El municipi d’Aiguamúrcia té una inversió tèrmica més elevada en comparació a altres punts de la comarca degut al seu relleu una mica més accidentat. A més hi passa el riu Gaià a la vora.

CLIMA

La temperatura mitjana anual se situa entre els 14ºC ± 1. Les mínima anual és de 9ºC i la màxima anual de 20ºC. En les temperatures mitjanes del període fred (desembre-gener-febrer) la mitjana és de 7,1ºC mentre que en la del període càlid (juny-juliol-agost) la mitjana és de 21,ºC. Les temperatures mínimes respectivament són de 2,6ºC i de 16ºC. Les temperatures màximes, també respectivament, són de 11,6ºC i de 28,2ºC. Les glaçades no produirien efectes greus  sobre la vinya ja que durant l’hivern el cep es troba en un estat de repòs vegetatiu.

Les precipitacions anuals són de 563mm acumulats d’aigua. La mitjana mensual és de 34,7mm d’aigua. El mes en que més plou és l’octubre i el que menys precipitació rep és el juny. Les dades pluviomètriques varien segons el clima general, és a dir, si hi ha un any sec els mm de pluja rebuda baixaran i contràriament si l’any és plujós pujaran. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses.

La radiació solar mitjana anual és de 2052 10kj/m². Durant el període càlid la radiació solar és major i comença a decréixer a l’agost, encara que la baixada accentuada serà al setembre i la pujada significativa serà al abril-maig. Aquest factor influirà en la decisió de la varietat a plantar a cada parcel·la.

Un dels riscos meteorològics que pateixen les vinyes són les pedregades durant l’estiu i fins la collita, ja que poden danyar el fruit i per tant no collir ni la meitat de quilos de raïm que s’haurien d’obtenir. Un altre risc és el vent però no ens afecta ja que és una zona on en fa molt poc i espontàniament; si fos durant el període càlid ens preocuparia més ja que el vent afavoreix l’aparició de fitopatologies al cep. Per altra banda tenim les nevades, encara que siguin escasses i aïllades, que contràriament a les pedregades i al vent, afavoreixen la vinya i el sòl perquè al cep no li afecten negativament i quan es desfà la neu augmenta el règim hídric de la parcel·la.

Per calcular en quina regió climàtica del creixement del cep (escala de Winkler-Amerine) ens trobem farem la integral tèrmica de la finca durant l’època en que la planta creix (per sobre els 10ºC ).

Ite = Σ i=1abril i=30 setembre · (Tm-10 nºdies)

La integral tèrmica de la finca és de 1664.3 per tant ens trobem a la regió III de l’escala de Winkler-Amerine. Això vol dir que no tindrem cap problema en plantar qualsevol varietat  ja que totes les descrites anteriorment s’adapten correctament en aquesta regió.

TOPOGRAFIA

En aquest mapa topogràfic podem observar el relleu exacte de la finca. La zona Est està més elevada que la Oest a nivell de vinyes i aproximadament està situada a 400m sobre el nivell del mar. Totes les parcel·les es situen entre les diferents muntanyes que observem en verd, per tant podríem dir que les plantacions queden enfonsades, fet que produirà diferents microclimes en cada una, degut a la radiació solar principalment. També podem observar els drenatges d’aigua principals que travessen els dos blocs principals de plantació.

SÒLS

Els tipus de sòl a la finca són molt variats. En una mateixa parada/parcel·la podem trobar més d’un tipus de terra. Principalment, però, n’hi ha dos de separats. El primer és el de la zona 1, més argilós i el segon és el de la zona 2, més arenós.

Per poder concretar més vaig agafar mostres de sòl de diferents punts de la finca amb l’objectiu de fer un anàlisi orientatiu sobre els valors de PH, el color i la textura (indicadors del tipus de terra) i de la quantitat de MO (matèria orgànica) que conté. Aquesta feina és dels laboratoris ja que per ser molt concrets es necessiten aparells i coneixements els quals no tenim a l’abast.

Per saber el PH el que fem és agafar una cullerada aproximadament de terra, introduir-la en un recipient, barrejar-la amb aigua destil·lada i, al cap d’uns minuts, quan la sorra es troba més sedimentada, amb una pipeta extrèiem una mostra d’aigua i l’apliquem sobre el paper indicador. Aquest es transformarà en un altre color i segons la taula podrem associar el color amb el valor de PH.    

El color l’identifiquem a simple vista, encara que és una mica més difícil distingir sòls  de tipus franco-argilós i per altra banda els tipus de sòls francs.

La textura podríem dir que la determina la composició, i tenim les dues ja esmentades que són la franco-argilosa i la franca. No hi abunden les pedres i en tot cas són petites.

Per saber la quantitat exacte de MO  necessitaríem fer un anàlisi químic, però per fer-ho de forma més senzilla i conèixer si en té o és escassa ho veiem agafant una mostra de sòl i aplicant-hi aigua oxigenada: si té MO, farà bombolles, i si no en té no reaccionarà.

SÒLS	PH	Textura	Color	MO
1	7	Franca	Gris-marró	Poc
2	8	Argilosa	Marró/vermell	Mitjà
3	7.5	Franco-argilosa	Marró/vermell	Mitjà
4	7	Franca	Gris-marró	Poc
5	8	Argilosa	Vermellós	Mitjà
6	7.5	Franco-argilosa	Marró/vermell	Mitjà
7	7	Argilosa	Marró/vermell	Mitjà
8	7	Franca	Marró clar	Poc

 

                                                          

DADES DE PRODUCCIÓ

Per saber quin és l’estat de cada parcel·la i quines cal reestructurar i quines no, s’han d’entrar les dades de producció i observar si són vinyes viables o no. Això se sap  fent aproximadament la mitjana de kg/ha que es cull en cada finca. En el cas de la nostra és de aproximadament 8000kg/ha. Si la producció surt de més de 8000kg/ha farem el mateix que hem fet fins ara: treballar-la correctament i mantenir el mateix maneig del sòl. En el cas contrari haurem d’avaluar si és una vinya a replantar i el que suposa fer-ho, o podem reconduir la plantació.

VINYA	Ha	VARI.	2013		2014		PROD.	=
			Kg t.	Kg/Ha	Kg t.	Kg/Ha
1	0.76	MC	8150	10645	4249	5550	RB	RECN
2	1.09	MC					0	REPL
3
4	1.07	MC	11530	10749	9489	8847	B	MAN
5
6	0.52	MC	4730	9058	2470	4730	RB	RECN
7	0.8	MC	6550	8104	3043	3765	R	RECN
8	1.22	MC					0	REPL
9	0.94	MC					0	REPL
10	0.54	CHD					0	REPL
11	0.97	MC	6589	6777	4956	5097	RB	RECN
12	0.69	MC	3695	5333	3900	5628	RB	RECN
13	0.77	PA					0	REPL
14	1.44	CS	8240	5714	3600	2496	D	REPL
15	0.75	PA	2151	2848	2345	3107	R	RECN
16	0.33	PN	1500	4202	1500	2250	D	RECN
17	0.44	MC	4820	10885	1844	3713	R	RECN
18	0.81	PA	3495	3728	5000	6122	B	MILL
19	0.45	MC					0	REPL
20	0.78	PA	5306	6728	2880	3650	R	RECN
21	0.76	PA					0	REPL
22	0.23	GB	683	2904			0	REPL
23	1.57	PA	5774	3487			0	REPL
24	0.16	PN					0	REPL
25	0.42	PA	1468	3487			0	REPL
26
27	0.13	PA	475	3547			0	REPL
28	0.31	PA	952	3039			0	REPL
29	0.18	PA	642	3487			0	REPL
30	0.2	PA	738	3547			0	REPL
31	0.3	PA	1072	3547			0	REPL
32	0.96	SU	2850	2941	1152	1189	D	REPL
33	0.95	PA	2880	3314			0	REPL
34
35	0.42	CHD	2000	4654			0	REPL
36	0.48	MC	2590	5333	1581	326	D	REPL
37	0.23	PA					0	REPL
38	0.69	CHD	4085	5875	2713	3902	R	RECN
39	0.24	CHD	1455	5876	966	3903	R	RECN
40	0.38	ULL	1515	3948	1384	3527	R	RECN
41	0.8	PA	3560	4425	3300	4101	RB	RECN
42
43
44	0.62	PA	3568	5683	2600	4141	RB	RECN
45
46
47	0.86	PA	6590	6777	3900	4533	RB	RECN
48
49	0.36	GN	1445	3910	1309	3597	R	RECN
50	0.92	PN	2700	2911	5380	5800	B	MILL
51	1.06	PA	9500	8900	4330	4056	RB	RECN
52	1.13	CHN	3180	2810	3172	2795	R	RECN
53	0.18	PA	583	3165	563	3078	R	RECN
54	0.45	PA	1458	3173	1398	3003	R	RECN
55
56	0.22	PA	1140	5001	1100	4860	R	RECN
57	1.48	PA	12812	8635	8886	5989	B	MILL
58
59	0.23	PA	876	3765	815	3432	R	RECN
60	0.1	GB	407	3906	384	3745	R	RECN
61	1.39	XA	3386	2424	2734	1955	D*	RECN

MC= macabeu / PA= parellada / CHD= chardonnay / CS= Cabernet Sauvignon /

PN= pinot negre / SU= sumoll / ULL= ull de llebre / GN= garnatxa negre /

GB= garnatxa blanca

B= bona / D= dolenta /R=regular /RB= regular bona /  / 0= arrencat

RECN= reconduir  / REPL= replantació / MILL= millorar /    *= vinya jove

(les cel·les combinades vol dir que durant la verema ajunten el raïm de les diferents parades i fan com si fos només d’una)

Amb aquestes gràfiques ens fem una idea aproximada de l’estat en que es troba la finca per així saber què s’ha de realitzar. 

                                                                   (GRÀFIQUES)               

Com podem observar, una mica menys de la mitat de la finca està arrencada, ja que al no produir i gastar-se més diners per mantenir-la que dels que guanyes d’ella, més val arrencar-la i així no hi ha risc de que contregui malalties i les contagiï per tot arreu. Una mica menys de la meitat també, s’ha de reconduir. El percentatge de vinyes que produeixen és molt baix.