PRESENTACIÓ TREBALL DE RECERCA

RECUPERACIÓ D'UNA FINCA AGRÍCOLA

FRANCESC FERNÁNDEZ FIGUERAS 

2n BATXILLERAT A              

INS. ALT PENEDÈS               

2014-2015                       

    JUAN ORTEGA                 

TREC: RECUPERACIÓ D'UNA FINCA AGRÍCOLA

ENLLAÇ AL TREBALL DE RECERCA

5. VISIÓ DEL PAGÈS

Ens trobem en una finca familiar des de fa centenars d’anys i sempre l’han treballada els que hi han viscut. Durant aquesta ultima època l’ha treballat el meu avi. D’aquesta manera ell té unes arrels molt fortes amb la masia i  aquestes terres, i no veu igual una reestructuració d’aquesta magnitud que com la veiem els que la tirem endavant actualment. Des que  va deixar de treballar-la ell directament,  hi han hagut quatre rabassers. I fins aquest últim no ha funcionat la cosa gaire bé. Bàsicament perquè el sistema tradicional ja està obsolet i s’ha fet necessari introduir millores. Per aquest motiu he cregut convenient afegir una entrevista amb el que l’ha treballat quasi 60 anys, per poder veure què en pensa sobre el tema.

Què en penses de la finca de Mas Palau, és a dir de la teva? Bé, és molta cosa, jo l’havia treballat amb la mula, tirant l’adob a mà, a grapats o carregant a l’esquena les màquines d’ensulfatar de llautó. Ja he fet prou el ruc. No té res a veure l’abans amb  l’ara. Tot ha avançat molt, massa, no s’assembla en res pràcticament. Té molt de valor per mi, és normal, m’hi he passat tota la vida.

Sap greu veure com es reestructura a l’engròs unes terres que conservaven l’escènica de molts anys d’antiguitat? Ni me’n sap ni no me’n sap, si fos per plantar pins diria que és una mala inversió o que és una tonteria però és per fer camps de vinya més grans, més bons, profitosos. S’ha d’aprofitar, ja que abans no es podia fer, et passaves dos mesos amb una màquina i no aplanaves res.

Principals diferències entre abans i ara? Abans havies de collir els raïms d’un en un i ara tots a màquina. Més feina i més mà d’obra abans que ara. No s’assembla en res. Abans es feien marges, perquè l’aigua no fes rases. Ara es treuen perquè l’aigua passi pel mig (ironia). Tot és diferent, més mecanitzat tot el procés. 

I en l’àmbit econòmic, els diners gastats en comparació entre els dos temps? Molt de canvi, tan gros que va de 0 a 100 i el 100 el pots canviar afegint-li dos zeros darrere. Que anirà més bé, sembla que sí, però ja ho veurem, vaja. Són masses els diners que s’hi porten gastats en molt poc temps.

Què vols dir, no et sembla bé que es facin replantacions costin el que costin? Sí que em sembla bé però són molts diners, sobretot en maquinària. Almenys quan treballava jo no ho pagàvem en metàl·lic, per dir-ho d’alguna manera, anàvem tots els que érem per allà, fèiem el que convingués i després tots a dinar. Pràcticament només et gastaves el que necessitessis per fer la feina, si eren ceps, ceps, o si era adob per la vinya, només adob. Tot això fins no fa pas tant encara era així.

Tenies gent a sou treballant la terra? Llogava poc o molt uns quants jornals. Ara també es lloguen jornals, el que passa és que si no es controlen no fan feina.

Tu els controlaves?  Ens controlàvem junts, treballàvem a la mateixa parada, però pocs jornals havia pagat. Treballava més jo sol que dos de junts. Quan érem dos sempre s’havia de parar per xerrar o per  beure un refresc, anar a  dinar o ves a saber, en canvi quan anava jo sol, anava fent i no parava tant, només a dormir o menjar.

Si la seguissis treballant tu, haguessis fet el pas de reestructurar-la d’aquesta forma? Sí, però com que no s’hagués arribat a l’extrem de deixar-la pràcticament descuidada no hagués calgut fer el que s’ha de fer ara.  

T’agradaria poder-la tornar a treballar? No hi he pensat mai, perquè ja no puc. Quan soc al llit crec que ho faria tot i quan em llevo dic, en què pensaves cap de ruc... La finca es pot reestructurar però jo no.

Què en penses de  tots els que han treballat la finca com a rabassaires des de que la vas deixar de portar tu? Que han anat de mal en pitjor, per això està així. Massa exagerat el que s’està fent ara, encara que pugui anar bé. Tots venen amb bones intencions. Les ganes hi són i els bons propòsits també però un cop s’hi troben i veuen que porten la finca d’aquest, la de l’altre i la seva, no donen a l’abast. També hi ha els treballadors a sou que més d’un cop els he trobat ajaguts a la vora de la vinya, sota l’ombra descansant. Així no pot anar bé res. Un bon pagès com a molt pot portar unes 30 o 40 ha de vinya, és l’única forma de tenir-ho tot controlat. 

1. INTRODUCCIÓ

A l’escollir de què fer el TREC em van venir moltes idees al cap, totes relacionades amb una finca agrícola, la de Mas Palau. Finalment, de les diferents opcions possibles, vaig decidir fer un projecte centrat en la recuperació de la vinya.

La finca coneguda amb el nom de Mas Palau és un terreny familiar que des de fa molts anys engloba una masia del segle XVII, bosc i conreus. Té al voltant d’unes  170 hectàrees, de les quals, unes 35 són conreables. Està situada a l’Alt Camp, en el terme municipal d’Aiguamúrcia, a 1 km d’un poblet que es diu Albà. Des de fa dues generacions no s’hi viu, i els canvis que s’han produït en els últims vint anys com són la tecnificació dels treballs, l’explotació indirecta mitjançant rabassers i la desvinculació familiar de la vida rural, han contribuït a que tota la finca, en general, hagi sofert un procés de decadència.

Avui en dia, la majoria de pagesos, viticultors, gent que es dedica a treballar conreus, ha canviat la mentalitat de treball en les explotacions agrícoles. Es busca rendibilitzar al màxim diversificant les formes de generar ingressos: elaboració pròpia del vi, enoturisme, allotjament rural,... I el sector de l’explotació agrària pròpiament, ja no és concebible sense que reuneixi les condicions estructurals que facilitin unes formes de treball mecanitzades. Per això primer cal adequar el que tenim, fer canvis en l’estructura del terreny. Les petites parcel·les ja no són rendibles i s’han de convertir en extensions aptes per introduir les noves tecnologies de treball. Convertim la particularitat en generalitat, i això facilita la feina als explotadors. Però també es perd l’estètica de les finques familiars, amb les seves paradetes separades per marges aixecats pedra a pedra, i les seves plantacions desiguals, que se sotmetien a les exigències del paisatge. Ara és el paisatge el que se sotmet a les necessitats del viticultor i aquest reclama l’eficiència a qualsevol preu.

L’objectiu d’aquest treball és elaborar un projecte de reestructuració de l’explotació agrícola de la finca. Per això inclourà tota la informació, pas a pas, de com s’ha de dur a terme aquesta tasca. Veurem el funcionament de la vinya, les característiques d’una finca concreta, les possibilitats de fer-hi canvis estructurals, el cost econòmic, i per últim la visió d’un pagès vinculat a la finca, que la coneix pam a pam, i que és el testimoni dels canvis a que han sotmès l’explotació de la terra.

Les principals fonts d’informació han estat extretes d’internet i de la facultat d’enologia de l’URV de Tarragona. També hi ha informació obtinguda de testimonis en contacte directe amb el món de l’explotació vitivinícola i de jornades tècniques de formació.

Per altra banda, a mida que s’ha anat creant el treball, s’ha anat penjant la informació i els documents elaborats en un bloc, ja que aquesta era la meva principal via de comunicació amb el tutor. 

7. CONCLUSIÓ

L’objectiu del treball era conèixer com reestructurar una finca agrícola i dissenyar un procés per etapes. Tal com he explicat a la introducció, dur-ho a terme comporta assumir un elevat cost econòmic i buscar assessorament per tal d’adquirir  coneixements sobre les particularitats de la finca en concret que ajudin a fer rendible l’esforç.

Sempre m’ha agradat dissenyar, pensar com seria una finca perfecta. La perfecció no existeix però mica en mica t’hi pots apropar. Aquest treball m’ha servit per introduir-me en el món de la viticultura, una professió que en els darrers anys ha agafat una consistència diferent i a la que segurament m’acabaré dedicant. Durant l’elaboració d’aquest projecte, el contacte amb persones properes al món de la vinya m’ha fet adonar de les diferències entre les formes de treballar actuals i les de fa no tants anys. Ara es necessita més planificació, més coneixements teòrics, bàsicament perquè és un món que s’ha complicat molt i ja no pot abastar tot el procés una mateixa persona: gestionar, treballar,...

Va ser difícil l’inici, ja que la recerca d’informació no va ser senzilla. A internet només trobava apartats o molt generals o massa específics. Em vaig posar en contacte amb l’actual rabasser de la finca, que és el que ha iniciat el procés de reestructuració. També vaig parlar amb el meu avi, actual propietari de la finca i el qui més la coneix. La font d’informació que m’ha ajudat més van ser els documents de viticultura facilitats per la facultat d’enologia de la URV.  

M’ha motivat també el fet que la reestructuració d’aquesta finca és un projecte real que ja hem començat a realitzar, i que ara ja en coneixem una mica millor el camí a seguir per aconseguir que en el futur es recuperi la productivitat de la vinya i s’aconsegueixi una bona qualitat.

És un procés a finalitzar a mig termini, i que un cop controlat potser permetrà pensar en altres feines possibles, com poden ser l’elaboració del propi vi, tal com es feia abans. 

6. JORNADA TÈCNICA

Els sòls i les decisions en la plantació de vinya

No fa massa es va publicar a internet una jornada tècnica sobre els sòls i les decisions en la plantació de la vinya. Se’n han fet i se’n faran vàries d’iguals a diferents poblacions on la vinya és protagonista com per exemple Montblanc, Aiguamúrcia o Sant Jaume dels Domenys.

La jornada de Montblanc era l’única que es realitzava abans de la presentació del TREC. Es feia el dilluns 1 de desembre d’enguany, en hores lectives. Em va acompanyar un membre de la família que també va participar-hi ja que ens influïa per igual. Per una banda ho necessitàvem pel TREC i per l’altre aprendre més sobre com dur a terme el que ja havíem iniciat, la reestructuració de la finca.

La jornada estava pensada per conèixer el sòl i la vinya conscienciant d’aquesta forma a la gent perquè no plantés sense saber que s’hi jugaven realment: la correcta producció de la nostra vinya durant els pròxims 20 anys.

El programa constava de quatre actes. El primer era conèixer el sòl i ens explicaven com interpretar els mapes de sòls i la presa de mostres. En el segon, vam veure els paràmetres d’una analítica de sòls i saber-los interpretar com en l’anterior xerrada. El tercer tractava de la presa de decisions sobre la preparació i millores del sòl, portaempelts i varietats. En l’últim acte ens vam desplaçar al camp i vam veure com s’obria una cala al terra i la interpretació del seu perfil. 

4. REESTRUCTURACIÓ: PROCESSOS DE REPLANTACIÓ

Per solucionar tots els dèficits que ja hem vist, prepararem vinya a vinya perquè torni a ser una finca rendible. És un treball molt laboriós i d’un cost econòmic elevat. La durem a terme reestructurant-la per anys fent així que sigui més senzill, més beneficiós pel sòl i les despeses econòmiques repartides.

 Des de fa uns anys ja, la Generalitat de Catalunya dóna subvencions als pagesos que realitzen processos com poden ser arrencar una vinya, plantar-ne una altra de nova, moviments de terra, etc.

Des del punt de vista d’aquest treball volem conèixer el cost econòmic real de la reestructuració agrícola, és a dir, sense ajuts de les subvencions. Així ens n’adonarem realment del cost que suposa i de que sense els ajuts seria un treball inviable per molts agricultors. 

Una replantació de vinya comporta molts aspectes. Principalment les decisions a prendre tenen relació amb tres factors principals: el clima, el relleu i el sòl. A partir d’aquí adequarem cada vinya perquè produeixi al voltant de 8000kg/ha. Per això tindrem en compte també com treballarem la vinya.

Les replantacions seran un procés mecanitzat ja que el treball no serà ni la meitat de laboriós que si fos manual. Mecanitzarem la producció de les vinyes.

Començarem per la zona Oest de la finca avançant cap a l’esquerre fins arribar a la zona Est. Per any replantarem al voltant de 6ha. Fent un càlcul aproximat, sabent que quasi el 50% de les hectàrees estan per replantar, el 2020 podríem donar el procés per acabat.

Per fer qualsevol replantació s’han de demanar tres permisos a la DAR (Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural). El primer és la sol·licitud d’arrancada de la vinya, el segon és el permís de plantació i el tercer és la declaració de la collita, que no es demana sinó que l’entreguis.

Les vinyes que reconduïm les treballarem igual que les vinyes joves a partir dels 4 anys, que serà com s’explica al inici.

Dins de cada reestructuració la preparació del terreny (excepte els moviments de terra) i el procés de plantació seran iguals en cada cas mentre que el disseny de plantació serà semblant. Pel que fa la tria del portaempelt i la varietat seran diferents en cada vinya ja que dependrà del tipus de sòl i la ubicació concreta de la parcel·la. El cost econòmic evidentment no tindrà res a veure en cada vinya. Per tant per no repetir el mateix molts vegades només hi serà a la primera reestructuració.

PROCESSOS DE REPLANTACIÓ 2014

En aquest any iniciem el període de recuperació de la finca. Començarem com ja hem dit per la zona oest, és a dir, les vinyes 2, 3, 8, 9 i 10 que juntes sumen 3,8ha. Aquestes les agruparem en dues reestructuracions: la vinya 2 i 3, i la vinya 8, 9 i 10. Es començaran el 2014 i s’acabaran el 2017.

            PRIMERA REESTRUCTURACIÓ 

Ubicació:

Es planteja en les parcel·les 2 i 3.          

Les dues parades les trobem situades entre el bosc i una riera per on es drena l’aigua de la meitat oest de la finca. Tenim dues entrades de fàcil accés amb la maquinària: les dues situades en el camí del Mas d’en Palau a Vila-rodona. No hi ha gairebé pendent, fet que ens provoca que el drenatge d’aigües sigui correcte. En total són 1,09ha.

Preparació del terreny:

El primer que cal fer és arrencar les dues parades de vinya amb una Bulldocer D6. Aleshores apilar tots els ceps amb la màquina i cremar-los per tal de què no propaguin cap infecció a altres vinyes. Un cop fet, amb la Bulldocer unirem les dues parcel·les traient el petit bancal que trobem al mig. Anivellarem els dos camps produint que hi hagi una lleugera pendent en direcció nord-oest i farem una petita rasa a la cara nord que provocarà l’evacuació d’aigües a la riera, tot desembocant a l’extrem de la punta nord-oest. Despedregarem el camp per deixar-lo en bones condicions de treball.

Com que teníem vinya plantada anteriorment hem de desinfectar la parcel·la nova i ho fem sense l’aplicació de productes químics subsolant un cop durant l’estiu del 2014 a 1m de profunditat i deixant la terra en repòs durant 4 anys seguits. El subsolat produirà l’eliminació de les arrels més fondes de l’antiga vinya i oxigenarà la terra provocant també una capa més profunda i la homogeneïtzació del sòl. Durant els dos anys següents llaurarem un cop cada tardor per així també anar oxigenant una mica el sòl i aportar-hi la coberta vegetal espontània que s’ha format durant l’any, incorporant així el MO. A la tardor del 2017 realitzarem un adobat de fons a la vinya i a principis de 2018 plantarem ja la vinya.

Tria del portaempelt i la varietat:

Un cop hem preparat correctament el terreny és l’hora de decidir quina varietat i portaempelt són els adients segons el clima i el tipus de terra que tenim en aquella parcel·la.

Tota aquella zona (fondo del prat) esta plantada de macabeu, i les dues parades més properes han produït per sobre de la mitjana de la finca. Això significa que és una varietat que li agrada a aquell terreny i s’hi adaptarà bé. El macabeu produeix molts kg i es verema ben d’hora ja que si plou un cop el fruit ja ha madurat se’ns podrirà la collita.

És una zona que presenta certa humitat donat que està situada en una zona obaga, per tant triarem un portaempelt resistent a una certa humitat i resistent també als nematodes ja que anteriorment hi havia plantada vinya. El seu pH és moderadament bàsic, per tant no és un sòl salí i no ens haurem de preocupar per aquest aspecte. El portaempelt més adequat és l’SO4 ja és molt resistent als nematodes, resisteix bé la humitat i avança la maduració, fet que evitarà també que les pluges d’inicis de estiu-tardor afectin el cep.  

  

Aquests ceps ja empeltats es venen en vivers i s’han de demanar com a mínim amb un any d’anticipació perquè si no et pots trobar que no tens la varietat i el portaempelt que necessites. 

Disseny de plantació:

Densitat de plantació: El macabeu és una varietat vigorosa que junt amb el portaempelt encara ho afavoreix més. Els règims pluviomètrics es troben al voltant de 550mm l’any i el terreny franco-argilós on ens trobem permet una certa quantitat d’aigua al sòl. La poda, per tal de que la producció no sigui excessiva i el raïm perdi qualitat, serà de reducció.

Així doncs, la densitat de plantació serà de 3300ceps/ha, però tenint en compte la utilització de maquinària, deixarem unes antares de 3m als extrems de les files de ceps i 2,5m per banda exterior de les ultimes fileres que faran reduir un percentatge de la superfície real de plantació.

Per tant       3.300ceps/ha x 1,1ha = 3.366 – 10,2%= 3023ceps de macabeu / SO4

El marc de plantació serà de 2,75m × 1,2m i la superfície per cada cep serà de 3,3m²

Les fileres tindran una orientació est-oest una mica girades cap al sud i seran paral·leles a la fila de màxima longitud.  

Plantació:

Abans de plantar la vinya haurem fet ja tot el procés descrit anteriorment. Aleshores es farà el marcatge de la primera línia de plantació i començarem a plantar. Ho farem amb el sistema d’una màquina contínua amb làser integrat, que vol dir que només cal que marquis la primera filera i la resta les planta paral·leles. Aquesta màquina té un rendiment d’aproximadament 1.500ceps/h. Això significa que amb 2 hores tindrem la vinya plantada.

Aleshores clavarem els pals amb una altra màquina i col·locarem el filferro. Això és l’emparrat, que farà que quan la vinya sigui més gran es pugui collir a màquina i els ceps siguin uniformes. No farem servir tubs per protegir el cep,  ja que no és una zona on hi ha forts vents, ni tampoc conills o altres animals que puguin malmetre la planta jove. Un cop plantada, si no hi ha previsió de pluja, regarem els ceps amb uns 4/5L d’aigua cada un. Al cap de 2-3 setmanes repetirem el procés de reg.

La planta començarà a produir correctament quan tingui 4 anys. Fins aleshores eliminarem qualsevol tipus de competència que pugui tenir el cep, per això no deixarem cap coberta vegetal. A cada primavera dels 4 anys següents llaurarem la parcel·la una vegada per airejar-la i introduir el MO que hi hagi a la superfície. No adobarem la terra, ja que al ser plantes tant joves els hi podríem causar danys, i n’han de tenir prou amb l’adobat de fons previ a la plantació. Realitzarem una poda de formació durant aquests 4 anys fent així que la planta adopti una forma i una solidesa primordial per viure correctament.

Cost econòmic de la replantació:

És un cost bastant aproximat encara que pot variar algun preu de la mà d’obra.

CONCEPTE	PREU	TOTAL
Movim. de terra	Reposició de terres: 1.325€ + 10% IVA	1.458€
Ceps	Macabeu/SO4: Unitat= 1,20€  Total= 3.628€ + 10% IVA	4.344,8€
	Plantació: 750€/ha
Arrencada, adobament,  subsolat i despedregat	420€/ha + 450€/ha + 350€/ha + 390€/ha	1.771€
Emparrat	3.500€/ha: material + mà d’obra	3.850€
TOTAL:11.424€

3. ESTUDI DE LA FINCA (MAS PALAU)

UBICACIÓ

La finca en estudi la situem al nord-est de la província de Tarragona. Està dins la comarca de l’Alt Camp, més concretament al municipi d’Aiguamúrcia. Dins del municipi, la finca, està situada a la zona central lleugerament desplaçada al sud.

En general a l’Alt Camp podem parlar d’un clima Mediterrani caracteritzat per la proximitat del mar. El municipi d’Aiguamúrcia té una inversió tèrmica més elevada en comparació a altres punts de la comarca degut al seu relleu una mica més accidentat. A més hi passa el riu Gaià a la vora.

CLIMA

La temperatura mitjana anual se situa entre els 14ºC ± 1. Les mínima anual és de 9ºC i la màxima anual de 20ºC. En les temperatures mitjanes del període fred (desembre-gener-febrer) la mitjana és de 7,1ºC mentre que en la del període càlid (juny-juliol-agost) la mitjana és de 21,ºC. Les temperatures mínimes respectivament són de 2,6ºC i de 16ºC. Les temperatures màximes, també respectivament, són de 11,6ºC i de 28,2ºC. Les glaçades no produirien efectes greus  sobre la vinya ja que durant l’hivern el cep es troba en un estat de repòs vegetatiu.

Les precipitacions anuals són de 563mm acumulats d’aigua. La mitjana mensual és de 34,7mm d’aigua. El mes en que més plou és l’octubre i el que menys precipitació rep és el juny. Les dades pluviomètriques varien segons el clima general, és a dir, si hi ha un any sec els mm de pluja rebuda baixaran i contràriament si l’any és plujós pujaran. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses.

La radiació solar mitjana anual és de 2052 10kj/m². Durant el període càlid la radiació solar és major i comença a decréixer a l’agost, encara que la baixada accentuada serà al setembre i la pujada significativa serà al abril-maig. Aquest factor influirà en la decisió de la varietat a plantar a cada parcel·la.

Un dels riscos meteorològics que pateixen les vinyes són les pedregades durant l’estiu i fins la collita, ja que poden danyar el fruit i per tant no collir ni la meitat de quilos de raïm que s’haurien d’obtenir. Un altre risc és el vent però no ens afecta ja que és una zona on en fa molt poc i espontàniament; si fos durant el període càlid ens preocuparia més ja que el vent afavoreix l’aparició de fitopatologies al cep. Per altra banda tenim les nevades, encara que siguin escasses i aïllades, que contràriament a les pedregades i al vent, afavoreixen la vinya i el sòl perquè al cep no li afecten negativament i quan es desfà la neu augmenta el règim hídric de la parcel·la.

Per calcular en quina regió climàtica del creixement del cep (escala de Winkler-Amerine) ens trobem farem la integral tèrmica de la finca durant l’època en que la planta creix (per sobre els 10ºC ).

Ite = Σ i=1abril i=30 setembre · (Tm-10 nºdies)

La integral tèrmica de la finca és de 1664.3 per tant ens trobem a la regió III de l’escala de Winkler-Amerine. Això vol dir que no tindrem cap problema en plantar qualsevol varietat  ja que totes les descrites anteriorment s’adapten correctament en aquesta regió.

TOPOGRAFIA

En aquest mapa topogràfic podem observar el relleu exacte de la finca. La zona Est està més elevada que la Oest a nivell de vinyes i aproximadament està situada a 400m sobre el nivell del mar. Totes les parcel·les es situen entre les diferents muntanyes que observem en verd, per tant podríem dir que les plantacions queden enfonsades, fet que produirà diferents microclimes en cada una, degut a la radiació solar principalment. També podem observar els drenatges d’aigua principals que travessen els dos blocs principals de plantació.

SÒLS

Els tipus de sòl a la finca són molt variats. En una mateixa parada/parcel·la podem trobar més d’un tipus de terra. Principalment, però, n’hi ha dos de separats. El primer és el de la zona 1, més argilós i el segon és el de la zona 2, més arenós.

Per poder concretar més vaig agafar mostres de sòl de diferents punts de la finca amb l’objectiu de fer un anàlisi orientatiu sobre els valors de PH, el color i la textura (indicadors del tipus de terra) i de la quantitat de MO (matèria orgànica) que conté. Aquesta feina és dels laboratoris ja que per ser molt concrets es necessiten aparells i coneixements els quals no tenim a l’abast.

Per saber el PH el que fem és agafar una cullerada aproximadament de terra, introduir-la en un recipient, barrejar-la amb aigua destil·lada i, al cap d’uns minuts, quan la sorra es troba més sedimentada, amb una pipeta extrèiem una mostra d’aigua i l’apliquem sobre el paper indicador. Aquest es transformarà en un altre color i segons la taula podrem associar el color amb el valor de PH.    

El color l’identifiquem a simple vista, encara que és una mica més difícil distingir sòls  de tipus franco-argilós i per altra banda els tipus de sòls francs.

La textura podríem dir que la determina la composició, i tenim les dues ja esmentades que són la franco-argilosa i la franca. No hi abunden les pedres i en tot cas són petites.

Per saber la quantitat exacte de MO  necessitaríem fer un anàlisi químic, però per fer-ho de forma més senzilla i conèixer si en té o és escassa ho veiem agafant una mostra de sòl i aplicant-hi aigua oxigenada: si té MO, farà bombolles, i si no en té no reaccionarà.

SÒLS	PH	Textura	Color	MO
1	7	Franca	Gris-marró	Poc
2	8	Argilosa	Marró/vermell	Mitjà
3	7.5	Franco-argilosa	Marró/vermell	Mitjà
4	7	Franca	Gris-marró	Poc
5	8	Argilosa	Vermellós	Mitjà
6	7.5	Franco-argilosa	Marró/vermell	Mitjà
7	7	Argilosa	Marró/vermell	Mitjà
8	7	Franca	Marró clar	Poc

 

                                                          

DADES DE PRODUCCIÓ

Per saber quin és l’estat de cada parcel·la i quines cal reestructurar i quines no, s’han d’entrar les dades de producció i observar si són vinyes viables o no. Això se sap  fent aproximadament la mitjana de kg/ha que es cull en cada finca. En el cas de la nostra és de aproximadament 8000kg/ha. Si la producció surt de més de 8000kg/ha farem el mateix que hem fet fins ara: treballar-la correctament i mantenir el mateix maneig del sòl. En el cas contrari haurem d’avaluar si és una vinya a replantar i el que suposa fer-ho, o podem reconduir la plantació.

VINYA	Ha	VARI.	2013		2014		PROD.	=
			Kg t.	Kg/Ha	Kg t.	Kg/Ha
1	0.76	MC	8150	10645	4249	5550	RB	RECN
2	1.09	MC					0	REPL
3
4	1.07	MC	11530	10749	9489	8847	B	MAN
5
6	0.52	MC	4730	9058	2470	4730	RB	RECN
7	0.8	MC	6550	8104	3043	3765	R	RECN
8	1.22	MC					0	REPL
9	0.94	MC					0	REPL
10	0.54	CHD					0	REPL
11	0.97	MC	6589	6777	4956	5097	RB	RECN
12	0.69	MC	3695	5333	3900	5628	RB	RECN
13	0.77	PA					0	REPL
14	1.44	CS	8240	5714	3600	2496	D	REPL
15	0.75	PA	2151	2848	2345	3107	R	RECN
16	0.33	PN	1500	4202	1500	2250	D	RECN
17	0.44	MC	4820	10885	1844	3713	R	RECN
18	0.81	PA	3495	3728	5000	6122	B	MILL
19	0.45	MC					0	REPL
20	0.78	PA	5306	6728	2880	3650	R	RECN
21	0.76	PA					0	REPL
22	0.23	GB	683	2904			0	REPL
23	1.57	PA	5774	3487			0	REPL
24	0.16	PN					0	REPL
25	0.42	PA	1468	3487			0	REPL
26
27	0.13	PA	475	3547			0	REPL
28	0.31	PA	952	3039			0	REPL
29	0.18	PA	642	3487			0	REPL
30	0.2	PA	738	3547			0	REPL
31	0.3	PA	1072	3547			0	REPL
32	0.96	SU	2850	2941	1152	1189	D	REPL
33	0.95	PA	2880	3314			0	REPL
34
35	0.42	CHD	2000	4654			0	REPL
36	0.48	MC	2590	5333	1581	326	D	REPL
37	0.23	PA					0	REPL
38	0.69	CHD	4085	5875	2713	3902	R	RECN
39	0.24	CHD	1455	5876	966	3903	R	RECN
40	0.38	ULL	1515	3948	1384	3527	R	RECN
41	0.8	PA	3560	4425	3300	4101	RB	RECN
42
43
44	0.62	PA	3568	5683	2600	4141	RB	RECN
45
46
47	0.86	PA	6590	6777	3900	4533	RB	RECN
48
49	0.36	GN	1445	3910	1309	3597	R	RECN
50	0.92	PN	2700	2911	5380	5800	B	MILL
51	1.06	PA	9500	8900	4330	4056	RB	RECN
52	1.13	CHN	3180	2810	3172	2795	R	RECN
53	0.18	PA	583	3165	563	3078	R	RECN
54	0.45	PA	1458	3173	1398	3003	R	RECN
55
56	0.22	PA	1140	5001	1100	4860	R	RECN
57	1.48	PA	12812	8635	8886	5989	B	MILL
58
59	0.23	PA	876	3765	815	3432	R	RECN
60	0.1	GB	407	3906	384	3745	R	RECN
61	1.39	XA	3386	2424	2734	1955	D*	RECN

MC= macabeu / PA= parellada / CHD= chardonnay / CS= Cabernet Sauvignon /

PN= pinot negre / SU= sumoll / ULL= ull de llebre / GN= garnatxa negre /

GB= garnatxa blanca

B= bona / D= dolenta /R=regular /RB= regular bona /  / 0= arrencat

RECN= reconduir  / REPL= replantació / MILL= millorar /    *= vinya jove

(les cel·les combinades vol dir que durant la verema ajunten el raïm de les diferents parades i fan com si fos només d’una)

Amb aquestes gràfiques ens fem una idea aproximada de l’estat en que es troba la finca per així saber què s’ha de realitzar. 

                                                                   (GRÀFIQUES)               

Com podem observar, una mica menys de la mitat de la finca està arrencada, ja que al no produir i gastar-se més diners per mantenir-la que dels que guanyes d’ella, més val arrencar-la i així no hi ha risc de que contregui malalties i les contagiï per tot arreu. Una mica menys de la meitat també, s’ha de reconduir. El percentatge de vinyes que produeixen és molt baix.